1. La quota de tributació es minora amb l’import de les quotes de tributació satisfetes per l’obligat tributari per l’impost comunal sobre els rendiments arrendataris i per l’impost comunal sobre la radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals.
2. Quan en la base de tributació de l’obligat tributari s’integrin rendes obtingudes i gravades a l’estranger, es dedueix de la quota de tributació la menor de les dos quantitats següents:
a) L’import efectiu satisfet a l’estranger per raó del gravamen de característiques similars a aquest impost o a l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals a què hagi estat sotmès l’obligat tributari. A l’efecte d’establir aquesta similitud substancial, es tenen en compte les característiques essencials de l’impost estranger, així com si la finalitat principal d’aquest impost rau en la imposició de la renda obtinguda per l’obligat tributari. En particular, es considera que l’impost estranger és de característiques similars a l’impost sobre societats del Principat d’Andorra quan estigui cobert per un conveni de doble imposició que sigui aplicable. Si un conveni per evitar la doble imposició és aplicable, la deducció no pot excedir l’impost que correspongui segons el conveni. No es dedueixen els impostos no pagats en virtut d’exempció, bonificació o qualsevol altre incentiu fiscal concedit a l’estranger, llevat que s’estableixi una altra cosa en un conveni per evitar la doble imposició que sigui aplicable.
b) L’import de la quota de tributació que correspondria pagar al Principat d’Andorra per les rendes esmentades si s’haguessin obtingut en territori andorrà.
A l’efecte del càlcul d’aquest import, la base de tributació corresponent a la renda estrangera es determina d’acord amb la normativa d’aquest impost, i són únicament imputables a aquesta base de tributació les despeses específicament connectades amb la generació de la renda esmentada.
3. L’import de l’impost satisfet a l’estranger s’inclou en la renda d’acord amb el que preveu l’apartat anterior i, igualment, forma part de la base de tributació, encara que no sigui plenament deduïble.
4. Quan l’obligat tributari hagi obtingut en el període impositiu diverses rendes a l’estranger, la deducció es calcula agrupant les rendes que, havent estat sotmeses a imposició a l’estranger, procedeixin d’un mateix país.
No obstant això últim, les rendes procedents d’establiments permanents es computen de manera aïllada per cada establiment permanent.
5. L’obligat tributari ha d’acreditar la procedència i la quantitat de la deducció que pretengui efectuar mitjançant l’exhibició dels suports documentals oportuns, sigui quin sigui el període en què es va originar el dret a la deducció.